Discos
2020 FARSA (gènere impossible)
FARSA (gènere impossible) és el resultat de l’interès de Sílvia Pérez Cruz per l’art i la seva predisposició per propiciar trobades amb altres artistes, per a sumar i entendre com compta una mateixa realitat cada llenguatge artístic. FARSA (gènere impossible) és un projecte que presenta cançons compostes en col·laboració amb altres disciplines artístiques: teatre, cinema, dansa, pintura, fotografia, poesia.
Aquest disc respon a la inquietud de Sílvia en relació a la dualitat del que es mostra i el que realment som, per com sobreviu la fragilitat de l’interior, de l’íntim, en aquests temps en els quals la superfície és tan arrasadora, en els quals el que es veu es pot arribar a confondre amb el que s’escolta. On el visualment sucós pot estar buit. El buit. La mentida.
2020 MA. Live in Tokyo
MA és un disc enregistrar al Blue Note de Tòquio a l’octubre de 2019 (la setmana del tifó Hagibis). Després de dos anys de gira la Sílvia (veu, guitarra) i en Marco (pianos) decideixen gravar un disc en directe al Japó i que porti per títol MA: “per a un japonès, MA és un concepte habitual, mentre que per un occidental no existeix el mot que identifiqui completament el concepte, només podem donar voltes cap al seu significat. Segons el diccionari Iwanami Kogo Jiten de japonès antic, MA originalment significa “espai entre coses que existeixen una a prop de l’altra; és l’interstici entre elles (…) En un context temporal és el temps o la pausa que passa entre un fenomen i un altre”. Literalment MA vol dir “entre”. Existeix MA entre persones, entre moments, entre espais, entre sons, entre notes… El MA pot vincular/separar dos mons oposats, o pot ser la transitorietat entre un estat mental i un altre.
Els dos músics porten tota la vida aprenent i creixent per arribar a fer un concert com aquest al que el vertigen, el present, el joc, el subtil i el bestial ballen per l’escenari amb generositat i sense por. Aquí tot el que s’ha aprés està al servei de la cançó, el silenci i l’emoció. No busquin estils. ¿Per què una cançó en portuguès pot emocionar a un japonès i a un català?
2017 Vestida De Nit
Universal Music Spain S.L., 2017
Després de tres anys tocant junts en directe buscant sense prejudicis i amb alegria una sonoritat pròpia, Sílvia Pérez Cruz decideix gravar i girar aquest espectacle acompanyada i acompanyant a cinc còmplices de luxe sota el nom de la cançó que van escriure els seus pares fa més de trenta anys, “Vestida de nit”.
El quintet com a guitarra,
com a ales,
el quintet com un.
Fusta antiga i músics d’ara valents com els mariners que escriu la seva mare en la cançó. Remant des de la primera a l’última cançó.
“Prínceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps…”
Una mescla de cançons prestades i cançons pròpies, galls vells i galls nous. Algunes formen part del repertori habitual de Sílvia, però el color és diferent. És un altre.
2016 Domus
Composició i gravació de la banda sonora de Cerca de tu casa, d’Eduard Cortés, una pel·lícula sobre els desnonaments que també ha protagonitzat. Domus (Universal Music, 2016), amb el que va guanyar la Biznaga de plata a la millor música original al Festival de Cinema de Màlaga (2016), el Premi a la millor música original al PÖFF (Black Nights Festival) de Tallin (2016), el Premi Gaudí a la millor música original (2017) i el Premi Goya a millor cançó original per “Ai, ai, ai”.
2014 granada
Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez Miró. Dos artistes les trajectòries dels quals sempre s’han entrellaçat i que ara comparteixen pla en un disc diferent a tot el que hi ha hagut i hi haurà. Atorguem al terme “recrear” el seu significat original: el d’abordar cançons d’altres i, sense desvirtuar-les, transformar-les en noves. Clássics atemporals gravats, quasi tots, en un estudi on no hi havia ningú més que ells. Sense ornaments ni gaire més instrumentació que veu i guitarra; acústica o elèctrica… Fusta i ferro roent. Murmuri i crit. Brisa i tempesta. De les albors de la creació a l’avantsala de la fi del món. Capaços de transmetre’ns la veritat més absoluta i, al mateix temps, fer-nos sentir com si tot hagués estat un somni del que comencéssim a despertar.
La Sílvia i en Raül han begut indistintament de la música popular i de la culta, sense que aquestes lliçons tan ben apreses hagin frenat mai la seva intuïtiva naturalesa. Un disc de versions, sí. De qualsevol època, estil o lloc, encara que totes amb un denominador comú: a la veu i a les mans de la Sílvia i en Raül sonen com una confessió descarnada, com una vivència o com un somni propi. Com si s’acabessin d’escriure. O millor encara: com si estiguessin prenent forma en aquest instant precís.
Luis Troquel
2012 11 de novembre
2006 Unas Voces
Autoeditat, 2006
2005 Llama
M.A. Recordings, 2005
2005 Joan Monné Nou Nonet
Contrabaix, 2005