Sílvia Pérez Cruz va desenvolupar el seu interès per les arts no només a l’escola de música, sinó també a l’escola d’art de la seva mare, Alartis (Espai de creació). A aquell lloc es donava espai, recursos i llibertat, i hi convivien vàries disciplines artístiques al mateix temps: Sílvia recorda, per exemple, que a les classes de la seva mare els nens havien de pintar amb xocolata el que ella tocava amb el saxo, o a la seva mare tocant la guitarra mentre feia les classes de dibuix. D’aquesta manera és més fàcil entendre que, encara que el seu llenguatge natural i la seva passió és la música, la Sílvia sent un gran interès per l’art i sempre ha propiciat trobades amb altres artistes per sumar i entendre com explica una mateixa realitat cada llenguatge artístic.

El disc a totes les plataformes digitals https://umusices.lnk.to/Farsagi

Aquest projecte consisteix en anar presentant cançons que la Sílvia ha composat en col·laboració amb d’altres arts, altres artistes: teatre, dansa, pintura, fotografia, poesia. Exemples recents (tots de 2018) d’aquests treballs es troben a la pel·lícula La noche de 12 años (Álvaro Brechner); la música origina creada per l’espectacle Grito Pelao amb la ballarina Rocío Molina o les seves composicions per la obra de teatre Cyrano interpretada per Lluís Homar.s trabajos se encuentran en la película La noche de 12 años (Álvaro Brechner); la música original creada para el espectáculo Grito Pelao junto a la bailarina Rocío Molina o sus composiciones para la obra de teatro Cyrano interpretada por Lluís Homar.

Celebrant aquest diàleg interdisciplinari i amb la intenció de donar unitat al projecte s’ha buscat també la relació amb la fotografia, realitzant una sèrie de fotos que serviran de portades específiques per a cada una de les cançons. Sílvia va posar, a més, el seu rostre al servei del maquillatge artístic: a cada una d’aquestes portades la seva cara rep tractament de llenç i el resultat està inspirat directament per les músiques que il·lustren que cada cas.

(…) Al teatre els personatges d’un drama es caracteritzen pel fet de ser intel·lectual o moralment iguals als espectadors, una condició que l’actor no ha d’oblidar mai (…)

Jaume Melendres. La dirección de los actores. Diccionario mínimo. (Madrid, Associació de directors d’escena d’Espanya, 2000)